domingo, 6 de febrero de 2011

CRíTICA ALS CRíTICS


Vicens Sanchis raja de Josep Cuní, Salvador Sostres raja de tot, Ferran Monegal fa un programa de tele gràcies a la telebasura i la critíca. Hi ha una crític de teatre cruel que es diu Benach, que no entèn res. No fa crítica constructiva. Insulta als nous creadors i fa mal.
Què passa amb les crítiques? Es mes important la crítica que l’obra criticada?
Sr Sanchis, perquè no prova de fer cada dia 5 hores de tele a veure si se’n surt? Només ho ha de fer 1500 dies.
Sr Monegal, lo seu fa molta mandra
Sr Benach, en serio, demani la jubilació
I pel que fa a les obres criticades, només diré una cosa:
Aneu a veure l’obra del T6 de la Cristina Clemente. Vimbodí vs. Praga Bon text, bons actors i molta tendresa. Emotiva y divertida. L’he vist dos cops :-)
Aneu al Villarroel teatre a veure ÍNCUBO de l’Alex Mañas. Una obra original, transgresora i que no us deixarà indiferents, en serio. Val la pena. Es arriscada. També l’he vist dos cops.
Pels matins, si sou a casa, podeu escoltar al Basté a Rac1 i tenir la tele de fons amb el Cuní. Es el que faig jo. Baixo la radio, pujo la tele… mola. L'alternativa es veure a la Quintana , que es el que deu fer el Sr Sanchis .
Si voleu veure bona crítica de tele, mireu Alfons Arús cada dia al Arucitys, un tio que ha fet tanta tele, que es pot permetre el luxe de fer critica. Sap de que parla. I acompanyat de crítics de veritat com Victor Amela i cracks com Joan Spin.
Segurament, algú al llegir això pot pensar... Sust, tu tambè has fet crítica de tele i a vegades t'has passat. Si, es cert. Però mai he dit res per fer mal gratuitament, ni he atacat amb qüestions personals. Tambè es veritat, que amb el temps, m'he donat compte que es molt mes satisfactori fer bones crítiques que dolentes. Clar, que també es molt mes dificil. Aquí us deixo un text de crític de Ratatouille que diu exactament el que us vull comunicar

En muchos sentidos, el trabajo de un crítico es fácil; arriesgamos poco, porque gozamos de una posición que está por encima de los que exponen su trabajo y a si mismos a nuestro criterio. Nos regodeamos en las criticas negativas, que son divertidas de escribir y leer, pero el hecho mas amargo que debemos afrontar los críticos es que a a hora de la verdad cualquier producto mediocre tiene probablemente más sentido que la crítica en la que lo tachamos de basura.

8 comentarios:

  1. Una vegada, l'emperador d'Àustria li digué a Mozart "Està bé, aquesta obra, mestre, si, però... eeehhh, però hi han masses notes, si, en sobren notes", i Mozart li contestà amb un somriure amable "Ah, Senyor, i, segons Vos, quines notes són les que sobren?". No cal dir res més.

    ResponderEliminar
  2. l'atre dia em van parlar d'un iluminat presentador de radio que li va dir a un guionista: Tu escribes y yo corrijo. A mi, se me da mejor corregir. El guionista li va dir: Pues si, a ti y a todos, no te jode, CREAR es mucho más difícil. A los dos meses ya no trabajaban juntos.

    ResponderEliminar
  3. Diuen que es mes facil criticar que fer.

    ResponderEliminar
  4. Penso exactament com tu. Vimbodí em va arribar molt endins i no entenc cfitiques com la de Benach.... A vegades els critics es posicionen a un nivell com su fosin els Deus de la societat.... Que sempre saben mes que la resta i tenen dret a destrosar el que a ells no els interessa. Lamentable.

    ResponderEliminar
  5. Creo que el monologo final de Ratatuille es una obra maestra en contra de la mediocridad, pues el que carece de talento e iniciativa normalmente es el que se toma el lujo de criticar a los demás. Manu P, he dixit.

    ResponderEliminar
  6. Doncs jo ratatuille l'he tingut de borrar del meu disc dur. Cada vegada que les nenes veien la rata deien que volien en tom i el ratoli jerry.

    gitanillodecorbata

    ResponderEliminar
  7. Joooo, el Monegal no fa mandra, jo he après a ser crític amb certs programes de la tele gràcies a ell. A més mossega de valent quan la cosa en increïblement aberrant (com certs programes de Tele5). ;)

    ResponderEliminar
  8. fa un programa a base de talls de telebasura. A eso se le llama ser un CARROÑERO!

    ResponderEliminar