miércoles, 16 de febrero de 2011

LA REACTIVIDAD


Mi vida no tiene sentido.


3 comentarios:

  1. doncs jo per trencar aquesta rutina vaig decidir anar a la feina caminant. Aquesta setmana m'he fet un pouporri de musica revival. I avui precisament escoltava el perfect day de lou reed, i he pensat... t'imagines que m'acompanyessin en lou reed, en bob dylan, en jimi hendrix, en simon i garfunkel aqui caminant?...i després he pensat, quina imatge mes freaki!
    Es ben be que volem el que no tenim i quan ho tenim no ho volem. O mes o menys aixo.
    gitanillodecorbata

    ResponderEliminar
  2. A vegades la vida no ens dóna cap motiu per seguir caminant, no ens dóna ni amor, ni bellesa, ni tan sols ens dóna salut. I se’ns omplen els ulls de llàgrimes en sentir un buit a l’ànima perquè comprenem que no hi ha cap cami a seguir, ni cap estel que ens atraigui...simplement caminem per caminar. Llavors voldriem asseure'ns a la vora del camí i descansar.Uff, quan mal fa el buit de l’ànima,quan ens esgarrapa per dins el cor i la grisor ho ocupa tot. En aquests moments es quan jo escolto la veu del meu pare recitant a Machado: “Anoche cuando dormía
    soñé, ¡bendita ilusiòn!,
    que una colmena tenía
    dentro de mi corazòn;
    y las doradas abejas
    iban fabricando en él,
    con las amarguras viejas,
    blanca cera y dulce miel”
    La curiositat de com acabarà aquesta història meva i nostre em manté en peu o potser només vull comprovar el que canta en Serrat; que només hi ha els núvols i el nostre sol que els crema, cremant-nos a nosaltres també ...Seguirem fabricant mel de les penes mentre mirem com corren els núvols al cel !

    S.

    ResponderEliminar
  3. si m'ho se pensar no dic res d'en lou reed!

    gitanillodecorbata

    ResponderEliminar