domingo, 28 de octubre de 2012

SÓC UN TRIANGLE



Sacrifici, comprensió, amor... totes les paraules sonen igual quan es parla del món de la parella. La pregunta es: fins a quin punt cal sacrificar la teva vida, els teus ideals, la teva manera de fer les coses per una parella? Estic envoltada de parelles que son tan oposades que sembla que visquin en universos diferents. Ell es molt ordenat, ella molt desordenada. Ell es passa la vida corregint el que ella fa malament i ella es passa la vida patint per si ha deixat unes calcetes tirades al WC. S'estimen molt diuen... ja...  i què? Una altre parella. A ella li encanta cuinar i considera que a ell li ha d'encantar netejar. Com jo cuino, tu neteges. Ho tenim negociat així diu ella. Ella disfruta cuinant i ell pateix netejant els plats. Ella es gelosa i no vol que ell surti amb altres dones, ell cedeix perquè l'estima. No m'escoltes, tu m'atabales, tu ets massa lent fent les coses, jo odio a ta mare, jo vull batejar als nens, jo ni boja, jo vull una casa a la muntanya i jo una al mar. T'estimo tant amor meu, em d'arreglar lo nostre: fotem un polvo. El sexe ja no es el que era, però,  això es normal. Mai no es com al principi.
Heu intentat col·locar un triangle dins un quadrat algun cop? Doncs això es el que fan milions de parelles cada dia al mon. Van a psicòlegs, terapeutes e intenten canviar, deixen de ser qui son... i per molt que aprenguin i es sacrificin, el triangle no entrarà mai dins el quadrat.
No has de buscar la teva mitja taronja, has de buscar algú com tu. Jo sóc triangle claríssim i no em dona la gana ser ni quadrat ni rodona. Hi han pocs triangles al món, diuen alguns... i punxen a vegades. ¡si home! ara la culpa serà dels triangles.