LITUS

Desprès de sortir del teatre, de la Salaflyhard i veure l'ultima obra de la Marta Buchaca, algú va dir:  la teva germana es una genia!   

Estic totalment d'acord, però el que la fa realment important des de el meu punt de vista, no es ni que sigui una genia, ni que sigui la Marta Buchaca ,ni que sigui dramaturga. El que la fa important per mi, es el simple fet de que sigui la meva germana petita. No tots els germans es porten bé, ni tots saben estimar-se , ni aguantar-se,  ni ajudar-se.  Però tampoc la valoro perquè m'estimi, m'ajudi i em doni suport sovint, que també. La valoro, perquè  (i d'això en vaig ser present desprès de veure LITUS que va de dos germans), va ser  la primera persona que em va fer patir a la vida. En serio. Jo tenia 17 o 18 anys i ella 14 o 15. Els pares no hi eren. Em va demanar permís per sortir i jo li vaig dir que si... però truca'm cada dues hores, m'ho promets?  Llavors, que no hi havia mòbils, la Marta anava a una cabina i em trucava. La ultima, encara ho recordo, des de la Plaça Reial. No vaig poder dormir fins que la vaig veure arribar sana i salva i vaig entendre, per primera vegada, el calvari que tenia que passar ma mare cada fi de setmana amb mi.  Mai ens va passar res. mai ens vam drogar. Com a molt, alguna borratxera. No sé que em passa, tot em dona voltes deia la germana petita. I la gran li contestava... no passa res, dorm. Això es que vas borratxa, es normal. A l'obra de la Buchaca  hi ha molta nostàlgia, molt d'amor i molt de patiment. Fa riure i fa plorar. Es com la vida, si estimes a algú seràs feliç , però també et farà patir. La millor obra de la Buchaca diuen alguns. Es possible. Però el que està clar, es que no serà l'última, perquè la meva germana petita, cada dia es mes gran.